Situar el hoy en el mañana. Comisiones Obreras en la transición y la democracia 1976-1991 [Fitxer informàtic]
/ Joan Gimeno i Igual ; [dirigida per: Pere Ysàs]
Gimeno i Igual, Joan Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2019
Dirigida per: Ysàs, Pere. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2019
1 recurs electrònic (570 p.)
En les pàgines que segueixen m'he aproximat al desenvolupament de les Comissions Obreres durant la transició i la democràcia. Més específicament, la meva recerca ha consistit en historitzar la transformació experimentada des de la seva condició de moviment sociopolític d'oposició a la dictadura, a la de central sindical confederal o, com ells mateixos van teoritzar durant el període de canvi polític, la construcció d'un "sindicat de nou tipus". En aquest sentit, han estat objecte d'estudi tant l'estructuració i els combats de la central durant la transició com, més tard, els debats estratègics mantinguts - no sempre de manera cordial - i l'acció sindical portada a terme durant les primeres legislatures de governs socialistes. Efectivament, CCOO va jugar un paper destacat en la crisi terminal del franquisme, no obstant això el seu prominent rol, fins i tot en una nova conjuntura marcada pel reflux de la mobilització social i l'articulació d'un marc democràtic, va continuar sent rellevant en el procés de consolidació del nou règim; qüestió que, no obstant això, la historiografia no ha recollit, al meu parer, en la seva justa mesura. La història que segueix, per tant, és la d'un actor sociopolític de primer ordre i, en aquest sentit, testimoni fonamental d'una època d'importants canvis. D'alguna manera, podríem dir que a la ruptura política amb el règim precedent, va seguir també una ruptura en termes socioeconòmics (i fins i tot culturals), sorra en la qual aquest actor col·lectiu desplegava la seva activitat. De la crisi dels anys setanta - sinònim d'un atur obrer de llarga durada- al procés de "modernització" dels socialistes, Espanya, seguint el deixant d'altres països europeus - encara que des d'un punt de partida diferent - va transitar del marc d'un fordismo (autoritari), a una economia més integrada en el mercat europeu. Integració que, galvanitzada per narratives centrades en la competitivitat, va resultar concomitant als processos de flexibilització i desregulació del mercat laboral, així com de moderació salarial. En un escenari advers però alhora prenyat d'oportunitats, CCOO va tractar de consolidar-se en termes orgànics i institucionals, evitar els fenòmens de disgregació social i proposar les seves alternatives concretes. Procés de unió-building i acció sindical que, llastrat per un desfasament d'almenys tres dècades, ofereix un balanç de llums i ombres, però que resulta, al seu torn, rellevant a fi d'aprehendre aquells anys de transició i consolidació democràtica.
